Problemes de parella

Hi ha persones afectades psicològicament per una ruptura pel fet de ser incapaces de trobar l'estabilitat en les seves relacions, perquè s'enganxen a les seves parelles creant models addictius de relació, per ser incapaces d'iniciar una relació per la por que això els genera...En les nostres relacions interpersonals, influeixen les nostres experiències passades i les presents.

En conseqüència, percebem els esdeveniments nous d'igual manera que els vells: si he fracassat en la majoria de les meves relacions, si m'he enganxat a les meves parelles anul·lant-me com a persona, si tinc constants conflictes en la meva relació… en aquests casos, en enfrontar-nos a una situació similar, em tornaran a aparèixer les mateixes pors que les vegades anteriors.

Existeixen diferents variables que ens afecten tant per a l'elecció de la parella, com per l’afrontament dels problemes que es generen d'aquesta. En ocasions, aquesta informació que determina les relacions que pugui tenir una persona i la manera que té d'enfrontar-se als conflictes, li passen totalment desapercebuts.

El primer pas per poder resoldre amb eficàcia una situació conflictiva consisteix a conèixer cada factor i adonar-se de fins a quin punt pot influir en la relació de parella. El coneixement és el primer pas pel canvi i la solució de conflictes.

CONFLICTES DE PAREJA

Apareixen quan en els 2 membres existeixen dues motivacions de caràcter oposat però d'igual intensitat. Són la base dels mals entesos de la relació de parella i són amb molt, els causants de la insatisfacció, frustració i debilitament i fins a perduda de la parella si no estan ben resolts.

Hi ha algunes àrees de conflicte que apareixen més constantment, com per exemple la repartició de les tasques de llar, que provoquen discussions i situacions desagradables però que generalment no donen lloc a la ruptura.

Existeixen altres fonts de conflicte que tenen com a base aspectes més profunds propis de la parella i són aquests els que sí poden generar problemes més greus.

Aquests deriven del desacord en la manera de percebre la intimitat, el grau de compromís i la passió. Mantenir la satisfacció en la relació de parella requereix un gran esforç per ambdues parts així com la utilització de certes habilitats que ajudin al bon funcionament de la mateixa (comunicació, respecte, complicitat, passió...).

COMUNICACIÓ

És gairebé innecessari esmentar que una bona comunicació és la base d'una relació de parella satisfactòria. La comunicació no sempre és verbal ja que la parella també es mira, es toca, se somriu (comunicació no verbal).

Davant una situació en la qual vulguem comunicar alguna cosa, la manera o forma d'emetre-ho, el com ho rebi l'altre i el contingut d'aquest missatge són fonamentals.

Així, ens trobem amb diferents maneres de comunicar-nos i algunes d'elles no són precisament positives. La coerció: es tracta d'una manera de comunicació on només es tenen en compte les nostres pròpies necessitats fent l'un a l’altre la vida molt difícil en el sentit que no es tenen en compte les seves necessitats i s’intenta aconseguir la submissió o anul·lació de l'altre.El membre de la parella que cedeix ho fa no perquè considera que l'altre té raó sinó per evitar la discussió i amenaces. En conclusió: per escapar d'un conflicte.

Respostes emocionals negatives: són aquelles paraules, gestos, accions etc., que s'experimenten com a desagradables: crits, amenaces, humiliacions, sarcasmes…

Entre les maneres o formes positives de comunicar-nos ens trobem segons Liberman: Expressions verbals: compliments, afalacs, paraules afectuoses…Comportaments d'afecte: fer una carícia, agafar de la mà, fregar la galta…Accions que fan que la vida per a la seva parella sigui més fàcil o agradable: intentar no fer soroll per no despertar la parella, preparar un menjar que li agradi, fer un regal…

OCI I TEMPS LLIURE

Un dels conflictes més freqüents en les relacions de parella és la diferent perspectiva de tots dos membres per organitzar el seu temps lliure i les seves activitats socials.

Pot ser que tots dos s'hagin deixat portar per la rutina quotidiana, embargats pels seus respectius treballs i quefers diaris i que hagin oblidat com divertir-se. O bé perquè cadascun busca la seva pròpia diversió independentment de la seva parella i/o a l'inrevés: es passen la vida junts i no es relacionen amb ningú més.

També sol ocórrer en parelles joves que en tenir un fill, el punt de vista sobre com organitzar les activitats socials és diferent, ja que un membre de la parella vol centrar-se únicament en la cura del nen (deixant l'àrea social de costat) i l'altre vol planificar un temps propi de la parella.Sigui com sigui, la persona com a individu independent té les seves pròpies necessitats i és difícil adaptar-les i compaginar-les amb la teva parella. Per exemple: si jo tinc la necessitat de quedar-me a casa els caps de setmana perquè realment em ve de gust i gaudeixo d'això, això no em genera cap problema, és més, em produeix felicitat. Però com a persona independent. Ara bé, si mantinc una relació de parella on l'altre necessita i gaudeix sortint els caps de setmana i a mi no em ve de gust, apareix un conflicte d'interessos.

La manera de solucionar aquest conflicte i la importància o rellevància que la parella li atorgui, dependrà dels recursos emocionals, de comunicació, d'empatia… de cadascun dels membres.

INFIDELITAT

En una relació de parella no influeixen només els factors interns de la mateixa (habilitats de comunicació, expectatives de futur, compromís…), també hi ha factors externs que la influeixen directament: estrès laboral i personal de cadascun dels membres, la rutina, problemes relacionats amb l'ambient com a família i amics.

En els moments on la relació pot estar més baixa a nivell emocional, per un conjunt de conflictes externs i interns de la pròpia parella és quan la parella està més vulnerable (més probabilitat que ocorrin coses negatives). És aquesta vulnerabilitat la que pot desencadenar que entre una altra persona en la relació i aparegui llavors la infidelitat.

GELOSIA

La gelosia sana suposa el preocupar-se per la por a perdre a la persona estimada, perquè tingui una relació real o imaginària amb algú. La gelosia patològica està acompanyada d'intensos sentiments d'inseguretat, autocompassió, hostilitat i depressió i solen ser destructius per a la relació.En el cas de la gelosia hi ha molta relació amb l'autoestima. Si jo em veig fort i segur i tinc una autoestima alta, no dependré de la meva parella estigui sempre amb mi per sentir-me bé ja que em sostinc sol, estic ple de moltes altres coses, no obstant això, si la meva autoestima és baixa, em sento insegur i l'única manera d'omplir-me de seguretat és que la meva parella estigui únicament amb mi, optaré per pressionar-la i dependre d'aquesta exclusivitat per sentir-me ple.

Per Llic. Angela Puglia Barcelohttp://www.psicologiayautoayuda.com